CASTANEDA, C.: La rueda del tiempo: Chamanes del antiguo México ed:Gaya, 2008 .. aquí trobaràs més informació sobre aquesta referència
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
ESCOTADO, A. :Historia general de las drogas. Espasa libros 2005 ...aquí trobaràs més dades sobre aquesta referència
CASTANEDA, C.: La rueda del tiempo: Chamanes del antiguo México ed:Gaya, 2008 .. aquí trobaràs més informació sobre aquesta referència
CASTANEDA, C.: La rueda del tiempo: Chamanes del antiguo México ed:Gaya, 2008 .. aquí trobaràs més informació sobre aquesta referència
Això ja s'acaba!
Bones,
Aquest blog ha arribat ja a la seva fi. Hem passat bons moments i ens ha agradat molt haver de fer aquest blog perquè hem volgut aconseguir els objectius que ens vam proposar. Per recordar, tornem enrere i l'objectiu era:
- Conèixer quant saben els alumnes de l'Institut Joan Oró sobre les substàncies tòxiques legals i ilegals.
- Conèixer els estereotips que tenen cap a les persones que són drogoaddictes
Per tant, la nostra investigació ja està acabada i hem pogut extreure conclusions molt bones!
Moltes gràcies per participar i per haver passat per aquest blog.
CONCLUSIONS
Y VAMOS ALLÁ CON LAS CONCLUSIONES DE ESTA INVESTIGACIÓN!!
Una de las variables que queríamos tener en cuenta era el género, no obstante, debido a que finalmente no hemos formulado ninguna pregunta alrededor de dicha variable no podemos hacer referencia.
Las personas a las cuales le hemos pasado el cuestionario tienen entre 15 y 17 años y prácticamente la mitad son hombres y la otra mitad mujeres. De modo que la cosa esta bastante equilibrada en cuanto a género, podemos decir que tampoco hemos notado diferencias en cuanto a contestaciones entre ambos sexos. La clase social de los sujetos también coincidía, menos tres personas, todas las demás se han posicionado como clase media, de modo que en esta variable también parten todos de la misma base, o al menos del mismo punto de vista.
Una vez pasamos a el conocimiento que tiene los/as jóvenes sobre el mundo de las substancias tóxicas hemos observado que hay más personas que conocen las ilegales que las legales. Con esto podemos llegar a pensar que no tienen claro cuales son las legales, quizá será por las restricciones que hay actualmente con beber alcohol en la vía pública y eso les llega a desconcertar. También podemos corroborar esa afirmación de falta de información en el momento de separarlas debido a que hay algunos/as jóvenes que han hecho referencia a substancias ilegales en las preguntas donde hablábamos de substancias legales.
No únicamente han nombrado con facilidad substancias legales, sino que incluso han citado algunas de las cuales no eran de nuestro conocimiento, como "Berma" o "Camabu", hemos tratado de identificarlas pero la información que encontramos no tiene nada que ver con las drogas, quizá es una manera de llamarlas entre ellos/as en esa franja de edad o territorio en concreto.
Prácticamente tres cuartas partes de los encuestados nos han respondido que no han consumido substancias en ningún momento de su vida, no obstante en otra pregunta apuntalan que a los 13 años ya es normal consumirlas y para finalizar piensan que cada vez se consumen antes. De modo que podríamos valorar la idea de que ellos no las consumen pero son conscientes de que personas de su entorno si.
En el cuestionario habían dos preguntas clave, las cuales preguntábamos con que adjetivos calificarían a las personas consumidoras, en ambas han habido contestaciones como: "Loco", "Perdido", "Colgado".. Podemos observar que realmente existen connotaciones negativas ante estás personas y es más, las mismas personas encuestadas afirman en otra de las preguntas que existen prejuicios.
Más de tres cuartas partes de los/as alumnos/as del Joan Oró piensan que las drogas son negativas, no obstante, el hecho de pensar que se puede llegar a tener una vida normal es debatido a la mitad.
En la ultima parte del cuestionario, el equipo de investigación exponía una batería de afirmaciones, en el caso de la segunda la cual decía "Las substancias cada día son peores" ha habido una grande dispersión en cuanto a contestaciones. De modo que no tienen del todo claro si es cosa de las substancias o de la misma sociedad que las consume.
Otro de los puntos importantes es que gran parte de los/as jóvenes han dicho que una de las razones por las cuales las personas se drogan es por incluirse dentro de la sociedad, pensamos que en la edad en la cual están ellos si que puede ser verdad que sea un momento de ocio, no obstante una vez que nos hacemos más grandes tendemos a excluirlos.
Como ultimas reflexiones pensamos que falta información en cuanto al mundo de las drogas ante los adolescentes y jóvenes debido a que en cuestión de tiempo se toparan con la realidad. No se trata de decir que son malas debido a que de ahí derivan las connotaciones negativas hacía las personas que las manipulan. Hemos de ser conscientes de las variedades y de los efectos que estás nos pueden llegar a proporcionar, de esa manera sabremos elegir con consciencia y no ser juzgados ni juzgar a los demás. También es importante que los jóvenes sepan que hay muchos tipos de personas que consumen y que cada una es un mundo, no únicamente consumen los hombres, ni las personas sin recursos, también las hay de mujeres y con grandes poderes adquisitivos.
De modo que informemonos e informemos, no prohibamos, prohibir es incitar, en cambio informar es conseguir la libre elección de la persona. Con esto no queremos decir que las drogas sean buenas y tengamos que drogarnos, simplemente que seamos conscientes de que están ahí, lo han estado y lo van a estar, pero tu decides si las quieres o no.
Esperamos que os haya gustado nuestra intervención, creemos que nos ha faltado tiempo y coordinación en algunos momentos pero lo hemos intentado hacer de la mejor manera.
Moltes grácies! Ens veiem a la próxima i seguiu sentin, reflexionant i debatín!
De ahí que confiemos, como un día hizo Freire(1997), en transformar las dificultades en posibilidades, porque NO somos seres de adaptación sino de TRANSFORMACIÓN.
RESULTATS
BUENAS TARDES Y FELIZ AÑO NUEVO!
Los gràficos los podemos encontrar haciendo CLICK justo aquí!!!
Empezamos:
1. SEXO:
48% mujeres.
52% hombres.
2. CLASE SOCIAL:
3% clase baja.
92% clase media.
5% clase baja.
3. CONOCIMIENTO DE ALGÚN TIPO DE SUBSTANCIA TÓXICA PERO LEGAL:
84% si.
13% no.
4. SUBSTANCIAS QUE HAN RELACIONADO COMO TÓXICAS Y LEGALES:
5. CONOCIMIENTO DE SUBSTANCIAS TÓXICAS ILEGALES:
6. SUBSTANCIAS QUE HAN RELACIONADO COMO TÓXICAS E ILEGALES.
7. PERSONAS QUE HAN CONSUMIDO ALGUNA SUBSTANCIA TÓXICA:
8. SUBSTANCIAS CONSUMIDAS:
9. LAS SUBSTANCIAS SE EMPIEZAN A CONSUMIR ANTES:
10. EDAD EN LA CUAL SE EMPIEZAN A CONSUMIR SUBSTANCIAS ILEGALES:
10.1 EN EL CASO DE SUBSTANCIAS LEGALES (Edad de empezar a consumir):
11. PALABRAS QUE SEGÚN ELLOS/AS ESTÁN RELACIONADAS CON LAS PERSONAS QUE CONSUMEN:
12. CREEN EN EL CONSUMO RESPONSABLE:
13. ¿LAS DROGAS SON NEGATIVAS?.
14. ¿PORQUE CREES QUE LAS PERSONAS SE DROGAN?
15. ¿QUE PALABRA TE VIENE A LA CABEZA SI DIGO DROGADICTO/A?
16. ¿EXISTEN PREJUICIOS ANTE LAS PERSONAS DROGADICTAS?
17. ¿UNA PERSONA QUE CONSUME PUEDE LLEGAR A TENER UNA VIDA NORMAL?
AFIRMACIONES EN LAS QUE ELLOS/AS HABÍAN DE DECIR HASTA QUE PUNTO ESTABAN DE ACUERDO:
1. LOS JÓVENES CADA VEZ CONSUMEN ANTES.
2. LAS SUBSTANCIAS CADA VEZ SON PEORES:
3. LOS JÓVENES CADA VEZ CONSUMEN MENOS:
Justo antes de irnos de vacaciones, decidimos pasar los cuestionarios a los/as alumnos/as de el Colegio Joan Oró, finalmente pasamos 60 cuestionarios a los profesores, no obstante, únicamente nos han contestado 33 jóvenes todos ellos/as entre 15 y 17 años. De modo que nuestro universo era de 60 personas y hemos conseguido una muestra de un poco más de la mitad.
Debemos recordar que el propósito de dicha investigación es saber los prejuicios y los estereotipos que tienen los jóvenes encuestados ante las personas con drogo-adicción. También será interesante valorar que piensan ellos de las diferentes substancias que existen y de cuales tienen información.
En esta entrada únicamente expondremos los resultados de cada una de las preguntas, en la siguiente haremos las conclusiones necesarias. Hay preguntas en las cuales la respuesta era abierta de modo que hemos puesto las contestaciones en las cuales ellos/as más coincidían.
(El cambio de idioma en esta entrada es debido a que la persona perteneciente al grupo de investigadores que lo redacta tiene más facilidad en este idioma, esperamos que no sea una molestia).
Los gràficos los podemos encontrar haciendo CLICK justo aquí!!!
Empezamos:
1. SEXO:
48% mujeres.
52% hombres.
2. CLASE SOCIAL:
3% clase baja.
92% clase media.
5% clase baja.
3. CONOCIMIENTO DE ALGÚN TIPO DE SUBSTANCIA TÓXICA PERO LEGAL:
84% si.
13% no.
4. SUBSTANCIAS QUE HAN RELACIONADO COMO TÓXICAS Y LEGALES:
- Alcohol
- Tabaco
- Pastillas
- Marihuana
- Cocaína
5. CONOCIMIENTO DE SUBSTANCIAS TÓXICAS ILEGALES:
- 97% si.
- 3% no.
6. SUBSTANCIAS QUE HAN RELACIONADO COMO TÓXICAS E ILEGALES.
- Marihuana.
- Cocaína.
- Hachís.
- Éxtasis.
- Heroína.
- LSD.
- Camabul.
- Bermal.
- MDMA.
- Metamorfina.
7. PERSONAS QUE HAN CONSUMIDO ALGUNA SUBSTANCIA TÓXICA:
- 17% si.
- 82% no.
8. SUBSTANCIAS CONSUMIDAS:
- Alcohol.
- Tabaco.
- Porros.
9. LAS SUBSTANCIAS SE EMPIEZAN A CONSUMIR ANTES:
- 65% si.
- 35% no.
10. EDAD EN LA CUAL SE EMPIEZAN A CONSUMIR SUBSTANCIAS ILEGALES:
- 10%: 16 años.
- 25%: 15 años.
- 45%: 13 años.
- 20%: 12 años.
10.1 EN EL CASO DE SUBSTANCIAS LEGALES (Edad de empezar a consumir):
- 9% : 16 años.
- 9%: 15 años.
- 37%: 13 años.
- 18%: 12 años.
- 27%: 10 años.
11. PALABRAS QUE SEGÚN ELLOS/AS ESTÁN RELACIONADAS CON LAS PERSONAS QUE CONSUMEN:
- Yonki.
- Drogadicto.
- Porreta.
- Alcohólico.
- Persona adicta.
- Colgado.
- Peligroso.
- Desviado.
- Depende de la persona.
- Pasota.
- Persona con problemas.
12. CREEN EN EL CONSUMO RESPONSABLE:
- 52% No.
- 48% Si.
13. ¿LAS DROGAS SON NEGATIVAS?.
- 67% Si.
- 26% No.
- 7% Depende.
14. ¿PORQUE CREES QUE LAS PERSONAS SE DROGAN?
- Olvidar problemas.
- Sentirse guay o participe. (Muchos/as han optado por esta opción)
- Necesidad.
- Huir del mundo.
- Estrés.
- Porque quieren.
- Porque los incitan.
15. ¿QUE PALABRA TE VIENE A LA CABEZA SI DIGO DROGADICTO/A?
- Perdido.
- Mala vida.
- Señor delgado y blanco.
- Loco.
- Yonki.
- Hombre de 30 años que se pincha.
- Adicto a la droga.
- Marihuana.
- Dependencia.
16. ¿EXISTEN PREJUICIOS ANTE LAS PERSONAS DROGADICTAS?
- 91% Si.
- 9% No.
17. ¿UNA PERSONA QUE CONSUME PUEDE LLEGAR A TENER UNA VIDA NORMAL?
- 43% No.
- 57% Si.
AFIRMACIONES EN LAS QUE ELLOS/AS HABÍAN DE DECIR HASTA QUE PUNTO ESTABAN DE ACUERDO:
1. LOS JÓVENES CADA VEZ CONSUMEN ANTES.
- Muy de acuerdo: 64%
- Bastante de acuerdo : 23%
- Más o menos de acuerdo: 13%
- Nada de acuerdo : 0%
2. LAS SUBSTANCIAS CADA VEZ SON PEORES:
- Muy de acuerdo : 48%
- Bastante de acuerdo: 31%
- Más o menos de acuerdo: 21%
- Nada de acuerdo: 0%
3. LOS JÓVENES CADA VEZ CONSUMEN MENOS:
- Nada de acuerdo: 59%
- Más o menos en desacuerdo: 21%
- Más o menos de acuerdo: 10%
- Bastante de acuerdo: 7%
- Muy de acuerdo: 3%
Estos son los resultados que hemos obtenido, os animamos a que hagáis vuestras propias conclusiones y las compartáis con todos y todas.
Próximamente expondremos las del equipo de investigación.
Gracias por vuestra atención!! Sentir, reflexionar y debatir!
Metodologia
Una vegada finalitzat el marc teòric, elaborat a partir d'informació de fonts bibliogràfiques i enllaços web, hem iniciat la nostra investigació.
Primerament, vam decidir què volíem investigar i vam concretar l'objectiu principal que era comprovar la percepció, els estereotips que tenen els alumnes de l'Institut Joan Oró de Lleida. A partir d’aquí ens vam dividir i vam començar a recopilar i buscar informació relacionada amb el tema i que ens pogués servir per poder realitzar un bon marc teòric.
Una vegada vam obtenir, analitzar i seleccionar la informació necessària, hem començat a realitzar el qüestionari. El qüestionari l’hem fet a partir de l’apliació de Google Drive, que ens permet fer qüestionaris online i com parlem d'una investigació quantitativa, ens permet examinar les dades de manera numèrica. Aquest consta de 23 preguntes. La primera secció de preguntes relacionades amb la identitat de la persona, edat, nom... la segona secció relacionada amb el coneixement que tenen sobre les substàncies i si les han consumit alguna vegada. I per últim, tres preguntes amb afirmacions en les quals han de mostrar el seu grau d'acord o desacord. Com que el qüestionari era complicat passar-lo online, ñ'hem imprimit i l'hem passat a l'Insitut.
La mostra que hem elegit són dos cursos de quart de l'ESO (escola secundaria obligatòria) de l'institut Joan Oró de Lleida. Un cop obtingut els resultats del qüestionari, realitzarem el buidatge a partir del tractament de dades de l'excel, i a partir d'aquí estudiarem i treure'm les nostres conclusions.
Primerament, vam decidir què volíem investigar i vam concretar l'objectiu principal que era comprovar la percepció, els estereotips que tenen els alumnes de l'Institut Joan Oró de Lleida. A partir d’aquí ens vam dividir i vam començar a recopilar i buscar informació relacionada amb el tema i que ens pogués servir per poder realitzar un bon marc teòric.
Una vegada vam obtenir, analitzar i seleccionar la informació necessària, hem començat a realitzar el qüestionari. El qüestionari l’hem fet a partir de l’apliació de Google Drive, que ens permet fer qüestionaris online i com parlem d'una investigació quantitativa, ens permet examinar les dades de manera numèrica. Aquest consta de 23 preguntes. La primera secció de preguntes relacionades amb la identitat de la persona, edat, nom... la segona secció relacionada amb el coneixement que tenen sobre les substàncies i si les han consumit alguna vegada. I per últim, tres preguntes amb afirmacions en les quals han de mostrar el seu grau d'acord o desacord. Com que el qüestionari era complicat passar-lo online, ñ'hem imprimit i l'hem passat a l'Insitut.
La mostra que hem elegit són dos cursos de quart de l'ESO (escola secundaria obligatòria) de l'institut Joan Oró de Lleida. Un cop obtingut els resultats del qüestionari, realitzarem el buidatge a partir del tractament de dades de l'excel, i a partir d'aquí estudiarem i treure'm les nostres conclusions.
Preguntes preguntes!
Bon tarda,
Estem començant el nostre treball de camp, és a dir, l'investigació!!
Ja hem fet els qüestionaris i ara ens falta passar-los a l'Institu Joan Oró de Lleida.
Esperem poder aconseguir bons resultats i poder acabar aquest treball amb els objectius que ens hem plantejat.
Hem creat una pestanya perquè tingueu informació de com hem realitzat la part de metodologia. del treball.
Moltes gràcies!
Estem començant el nostre treball de camp, és a dir, l'investigació!!
Ja hem fet els qüestionaris i ara ens falta passar-los a l'Institu Joan Oró de Lleida.
Esperem poder aconseguir bons resultats i poder acabar aquest treball amb els objectius que ens hem plantejat.
Hem creat una pestanya perquè tingueu informació de com hem realitzat la part de metodologia. del treball.
Moltes gràcies!
Marc teòric
Tradicionalment el consum de drogues i especialment, el consum de drogues il·legals, s'ha associat amb ambients de marginalitat. Als anys vuitanta, quan el consum d'heroïna es va disparar a Espanya, aquest era el perfil del consumidor de drogues. Al segle XXI les coses han canviat. No obstant, continuem agrupant a les persones que consumeixen en un colectiu on tots son iguals i no tenen característiques individuals.
Per tant, volem conèixer el punt de vista dels joves de l'Insitut Joan Oró per veure quins estereotips i quin concepte tenen d'una persona drogoaddicta degut que les drogues en si no parlen per les persones, son substàncies tóxiques leds quals hem de saber conviure amb elles sense excloure socialment a les persones que les consumeixen.
Per poder començar, hem d'aclarir el concepte d'exclusió social. Aquest, és defineix com un fenomen que ho trobem avui en dia molt present en la nostra societat actual. Es caracteritza per la presència de persones que no estan integrades en la societat que estan en una situació de marginació que pot derivar a una situació d'indigència. Segons Castells, la defineix com:
"el proceso por el cual a ciertos individuos y grupos se les impide sistemáticamente el acceso a posiciones que les permitirían una subsistencia autónoma dentro de los niveles sociales determinados por las instituciones y valores en un contexto dado" (2001)
Per tant, volem relacionar l'exclusió social amb la drogodependència.
Des de que som petits ens fan classes esporàdiques a l'escola sobre la importància que tenen les drogues i lo dolentes que són, d'aquesta manera hem anat posicionant totes les persones que consumeixen drogues com a influències negatives. Però hem de saber que les persones no són influències dolentes ni tampoc ho són les drogues, simplement hem de tenir tota la informació possible al nostre abast, per saber que fan i com són les substàncies. D'aquesta manera nosaltres serem els que sabrem si consumir-la o no, i podrem envoltar-nos sense problema de persones amb drogoaddicció perquè no les veurem de manera negativa sinó d'una persona que busca evadir-se del món o necessita ajuda.
L'antropoleg mexicà, Carlos Castaneda, reivindica des de la fonamentació històrica de les cultures indígenes el valor de substàncies toxiques emprades secularment des dels asteques i maies com un valor social tant en celebracions col·lectives com en solucions de salut i rituals d'iniciació a la pròpia societat. A l'estat espanyol, teórics com Antonio Escohotado han seguit aquesta tendència des dels anys 80 i als Estats Units, Allen Ginsberg i d'altres s'han esforçat en distingir el que podríem anomenar consums tòxics del que altres poden considerar ampliadors de consciència.
És així com resulta dubtosa la generalització de drogodependència igual a marginació social. Aquest automatisme té arrels basades en el predomini de determinades creences dominants, sovint des de la religió i l'anatema de patrons culturals que combaten la dissidència, l'experimentació personal i posen límits a la llibertat.
La relació exclusió social / drogodependència i a la inversa és biunívoca, són dos elements que es retroalimenten entre sí i justifiquen la ideologia dominant. Certament la drogodependència entesa com l'absència de la pròpia voluntat i l'esclavitud del consum d'estupefaents per damunt del lliure criteri s'ha imposat, de vegades de manera cruel, i ha estat justificació per a l'exclusió social dels col·lectius consumidors, sobretot de les anomenades drogues dures ( heroïna, drogues de disseny...), i a l'inrevés, la marginació econòmica o social de determinats col·lectius, juntament amb certes modes
consumistes, han provocat la degradació dels subjectes fins a l'extrem de provocar rebuig social i, fins i tot, justificar la pròpia exclusió.
Sumem-hi l'aparició de la SIDA i altres conflictes de salut per estigmatitzar encara més aquestes persones i aquestes tendències. Els vasos comunicants consum de drogues- marginació han justificat veritables comportaments estigmatitzadors, descurança per part de les autoritats i, fins i tot, alguns estats o ideologies dominants, en diferents èpoques de la història o llocs, ho han potenciat des de la ideologia conservadora com instrument de domini i de perpetuació de les desigualtats en la consideració dels ciutadans.
Pròpiament podríem dir que el límit dóna sentit a la realitat i que, per tant, les limitacions en les oportunitats laborals, econòmiques o altre tipus d'expectativa o frustració porten al refugi de la drogodependència i, al contrari, sent consumidors o potenciant l'habituació a determinats consums es possibilita l'exclusió des del model estàndard que la societat dominant justifica.
Les estadístiques abonen la teoria cíclica de la irrupció de determinats consums i la seva desactivació en altres períodes. Es evident que les drogues poden suposar un perill per a la salut i la pròpia maduració i èxit personal. En aquest sentit, la política de formació, informació, prevenció i atenció correspon als estats i col.lectius prou responsables, des de la normalitat i no la condemna, des del criteri de consciència i treball social i no des del descrèdit i la marginalitat del que hi cau en el seu consum.
L'antropoleg mexicà, Carlos Castaneda, reivindica des de la fonamentació històrica de les cultures indígenes el valor de substàncies toxiques emprades secularment des dels asteques i maies com un valor social tant en celebracions col·lectives com en solucions de salut i rituals d'iniciació a la pròpia societat. A l'estat espanyol, teórics com Antonio Escohotado han seguit aquesta tendència des dels anys 80 i als Estats Units, Allen Ginsberg i d'altres s'han esforçat en distingir el que podríem anomenar consums tòxics del que altres poden considerar ampliadors de consciència.
És així com resulta dubtosa la generalització de drogodependència igual a marginació social. Aquest automatisme té arrels basades en el predomini de determinades creences dominants, sovint des de la religió i l'anatema de patrons culturals que combaten la dissidència, l'experimentació personal i posen límits a la llibertat.
La relació exclusió social / drogodependència i a la inversa és biunívoca, són dos elements que es retroalimenten entre sí i justifiquen la ideologia dominant. Certament la drogodependència entesa com l'absència de la pròpia voluntat i l'esclavitud del consum d'estupefaents per damunt del lliure criteri s'ha imposat, de vegades de manera cruel, i ha estat justificació per a l'exclusió social dels col·lectius consumidors, sobretot de les anomenades drogues dures ( heroïna, drogues de disseny...), i a l'inrevés, la marginació econòmica o social de determinats col·lectius, juntament amb certes modes
consumistes, han provocat la degradació dels subjectes fins a l'extrem de provocar rebuig social i, fins i tot, justificar la pròpia exclusió.
Sumem-hi l'aparició de la SIDA i altres conflictes de salut per estigmatitzar encara més aquestes persones i aquestes tendències. Els vasos comunicants consum de drogues- marginació han justificat veritables comportaments estigmatitzadors, descurança per part de les autoritats i, fins i tot, alguns estats o ideologies dominants, en diferents èpoques de la història o llocs, ho han potenciat des de la ideologia conservadora com instrument de domini i de perpetuació de les desigualtats en la consideració dels ciutadans.
Pròpiament podríem dir que el límit dóna sentit a la realitat i que, per tant, les limitacions en les oportunitats laborals, econòmiques o altre tipus d'expectativa o frustració porten al refugi de la drogodependència i, al contrari, sent consumidors o potenciant l'habituació a determinats consums es possibilita l'exclusió des del model estàndard que la societat dominant justifica.
Les estadístiques abonen la teoria cíclica de la irrupció de determinats consums i la seva desactivació en altres períodes. Es evident que les drogues poden suposar un perill per a la salut i la pròpia maduració i èxit personal. En aquest sentit, la política de formació, informació, prevenció i atenció correspon als estats i col.lectius prou responsables, des de la normalitat i no la condemna, des del criteri de consciència i treball social i no des del descrèdit i la marginalitat del que hi cau en el seu consum.
LA INFORMACIÓ ES PODER!
Coneixent autors i conceptes...
Bones!
Us està agradant el nostre blog? Esperem que sí!
Ara mateix estem en un moment de recopilació, ordenació, coordinació... de la informació per poder realitzar el marc teòric.
Hem cercat informació, sobre la visió de les drogues segons l’opinió de diferents autors, també ens agradaria cercar estadístiques de estudis sobre la gent i la classe social de les persones que consumeixen drogues.
.
D'aquí uns dies començarem a fer els qüestionaris que hauran de contestar els joves de l'Institut Joan Oró per poder recopilar resultats i fer conclusions.
D'aquí uns dies començarem a fer els qüestionaris que hauran de contestar els joves de l'Institut Joan Oró per poder recopilar resultats i fer conclusions.
Plantejament del problema
Les persones drogoaddictes estan en una situació d'exclusió social?
Creiem que el col·lectiu que és drogodependent està exclòs des de fa molts anys degut a que sempre ens han inculcat que les drogues són dolentes, d’aquesta manera hem associat les drogues a un concepte negatiu i les persones que ho fan les hem anat apartant de la societat.
Les persones tendim a crear-nos estereotips i estigmes sobre els col·lectius als quals no pertanyem, inclús de vegades no volem acceptar que formem part d’ells pels prejudicis que ens hem creat. D’aquesta manera pensem que seria convenient cercar els estereotips que tenen els joves estudiants sobre les persones que pateixen drogoaddicció.
Segons el nostre punt de vista les persones tendim a crear-nos i divulgar prejudicis i no es positiu degut a que és una manera de no profunditzar en els diferents individus i així, es pot aconseguir malauradament i progressivament que aquests es desvinculin de la societat.
Hem de ser conscients que cada persona amb dependència a les drogues té unes característiques i una historia de vida diferent i hem de poder tractar-los d'una manera individualitzada, no a partir dels seus vicis, ja que per davant de tot són persones, per aquest motiu el que hem de procurar és intentar conèixer les persones i mirar en el seu fons, no etiquetar-los ni apartar-los, hem d'anar més enllà, comprendre perquè ho duen a terme, hem d'esbrinar el perquè i no triar la solució fàcil i simple.
Creiem que el col·lectiu que és drogodependent està exclòs des de fa molts anys degut a que sempre ens han inculcat que les drogues són dolentes, d’aquesta manera hem associat les drogues a un concepte negatiu i les persones que ho fan les hem anat apartant de la societat.
Les persones tendim a crear-nos estereotips i estigmes sobre els col·lectius als quals no pertanyem, inclús de vegades no volem acceptar que formem part d’ells pels prejudicis que ens hem creat. D’aquesta manera pensem que seria convenient cercar els estereotips que tenen els joves estudiants sobre les persones que pateixen drogoaddicció.
Segons el nostre punt de vista les persones tendim a crear-nos i divulgar prejudicis i no es positiu degut a que és una manera de no profunditzar en els diferents individus i així, es pot aconseguir malauradament i progressivament que aquests es desvinculin de la societat.
Hem de ser conscients que cada persona amb dependència a les drogues té unes característiques i una historia de vida diferent i hem de poder tractar-los d'una manera individualitzada, no a partir dels seus vicis, ja que per davant de tot són persones, per aquest motiu el que hem de procurar és intentar conèixer les persones i mirar en el seu fons, no etiquetar-los ni apartar-los, hem d'anar més enllà, comprendre perquè ho duen a terme, hem d'esbrinar el perquè i no triar la solució fàcil i simple.
Moment de plantejar-nos el problema
Bon dia a tothom!
En aquest moments estem en el punt del plantejament del problema de la nostra investigació. Com hem dit a la presentació volem conèixer l'opinió dels adolescents sobre les persones que sofreixen drogoaddicció i per tant, saber si a partir del que creuen estan excloent a una persona que té una addicció i per tant, si es troben en una situació d'exclusió social.
En aquest moments estem en el punt del plantejament del problema de la nostra investigació. Com hem dit a la presentació volem conèixer l'opinió dels adolescents sobre les persones que sofreixen drogoaddicció i per tant, saber si a partir del que creuen estan excloent a una persona que té una addicció i per tant, si es troben en una situació d'exclusió social.
Un dia més
Bona tarda,
Avui ens hem reunit els cinc per posar en comú la informació que hem anat trobant. Hem volgut relacionar la drogodependència amb l'exclusió social d'aquest col·lectiu.
Avui ens hem reunit els cinc per posar en comú la informació que hem anat trobant. Hem volgut relacionar la drogodependència amb l'exclusió social d'aquest col·lectiu.
Volem aprofitar aquesta entrada per definir uns conceptes bàsics del que tractarà el nostre treball. Una paraula clau és el concepte de droga. Una droga és una substància que modifica el pensament, les sensacions i les emocions de la persona que la consumeix. Aquesta pot ser legal o ilegal. Poden causar entre d'altres coses, tolerància i addicció. La droga si no és consumeix de manera adequada i amb un consum responsable poden crear una addicció. L'addicció és una malaltia crònica i és un consum continu de la substància i que aquesta crea una dependència psicològica i física.
Per tant, un drogoaddicte és aquell que té una addicció, una dependència a les drogues. El problema que té la persona que crea una dependència a les drogues és que la capacitat de la persona d'autocontrol i d'un consum responsable de la substància es veu seriament afectat.
Us deixem un vídeo que explica amb fotos i text que són les drogues i la drogodependència.
Contacte
Som cinc alumnes de Treball Social de l'Universitat de Lleida. Hem volgut crear aquest blog per proporcionar-vos informació sobre que són les drogues també per saber l'opinió que tenen els joves que investigarem sobre les persones amb addicció a les drogues. Si mai teniu algun dubte i voleu contactar amb nosaltres, us facilitem els nostres correus personals:
Amanda Salvador: amanda3salca@gmail.com
Joan Gonzàlez: joanjoan13@gmail.com
Daniel Delgado: danipatilla7@gmail.com
Francesc Blanc: francesc4000@gmail.com
Ariadna Aguiar: kngr2767@gmail.com
Moltes gràcies i esperem que us hagi agradat el nostre blog.
Amanda Salvador: amanda3salca@gmail.com
Joan Gonzàlez: joanjoan13@gmail.com
Daniel Delgado: danipatilla7@gmail.com
Francesc Blanc: francesc4000@gmail.com
Ariadna Aguiar: kngr2767@gmail.com
Moltes gràcies i esperem que us hagi agradat el nostre blog.
PRESENTACIÓ
Mol bon dia a tots i totes que hageu accedit al nostres espai de blog de recerca social. Aquest blog va enfocat a les drogues. Volem parlar de les drogues des del punt de vista de l'exclusió social. Volem conèixer l'opinió i el punt de vista que tenen els joves de 4t d'ESO del Joan Oró davant d'una persona drogadicta.
Estem molt engrescats amb la idea i tenim moltes ganes de fer un bon estudi analític així com també conscienciar aquest col·lectiu, el qual invitem també a que coneguin el nostre espai web.
D'ara en endavant ens comprometem a anar actualitzant el blog amb les diverses recerques que fem, i observacions; cada quinze dies actualitzarem el nostre espai.
Esperem que el nostre esforç valgui la pena. Salut!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)