Metodologia

Una vegada finalitzat el marc teòric, elaborat a partir d'informació de fonts bibliogràfiques i enllaços web, hem iniciat la nostra investigació. 

Primerament, vam decidir què volíem investigar i vam concretar l'objectiu principal que era comprovar la percepció, els estereotips que tenen els alumnes de l'Institut Joan Oró de Lleida. A partir d’aquí ens vam dividir i vam començar a recopilar i buscar informació relacionada amb el tema i que ens pogués servir per  poder realitzar un bon marc teòric.

Una vegada vam obtenir, analitzar i seleccionar la informació necessària, hem començat a realitzar el qüestionari. El qüestionari l’hem fet a partir de l’apliació de Google Drive, que ens permet fer qüestionaris online i com parlem d'una investigació quantitativa, ens permet examinar les dades de manera numèrica. Aquest consta de 23 preguntes. La primera secció de preguntes relacionades amb la identitat de la persona, edat, nom... la segona secció relacionada amb el coneixement que tenen sobre les substàncies i si les han consumit alguna vegada. I per últim, tres preguntes amb afirmacions en les quals han de mostrar el seu grau d'acord o desacord. Com que el qüestionari era complicat passar-lo online, ñ'hem imprimit i l'hem passat a l'Insitut.

La mostra que hem elegit són dos cursos de quart de l'ESO (escola secundaria obligatòria) de l'institut Joan Oró de Lleida. Un cop obtingut els resultats del qüestionari, realitzarem el buidatge a partir del tractament de dades de l'excel, i a partir d'aquí estudiarem i treure'm les nostres conclusions. 


Preguntes preguntes!

Bon tarda,

Estem començant el nostre treball de camp, és a dir, l'investigació!!

Ja hem fet els qüestionaris i ara ens falta passar-los a l'Institu Joan Oró de Lleida.

Esperem poder aconseguir bons resultats i poder acabar aquest treball amb els objectius que ens hem plantejat.

Hem creat una pestanya perquè tingueu informació de com hem realitzat la part de metodologia. del treball.

Moltes gràcies!


Marc teòric

Tradicionalment el consum de drogues i especialment, el consum de drogues il·legals, s'ha associat amb ambients de marginalitat. Als anys vuitanta, quan el consum d'heroïna es va disparar a Espanya, aquest era el perfil del consumidor de drogues. Al segle XXI les coses han canviat. No obstant, continuem agrupant a les persones que consumeixen en un colectiu on tots son iguals i no tenen característiques individuals. 


Per tant, volem conèixer el punt de vista dels joves de l'Insitut Joan Oró per veure quins estereotips i quin concepte tenen d'una persona drogoaddicta degut que les drogues en si no parlen per les persones, son substàncies tóxiques leds quals hem de saber conviure amb elles sense excloure socialment a les persones que les consumeixen. 


Per poder començar, hem d'aclarir el concepte d'exclusió social. Aquest, és defineix com un fenomen que ho trobem avui en dia molt present en la nostra societat actual. Es caracteritza per la presència de persones que no estan integrades en la societat que estan en una situació de marginació que pot derivar a una situació d'indigència. Segons Castells, la defineix com:


"el proceso por el cual a ciertos individuos y grupos se les impide sistemáticamente el acceso a posiciones que les permitirían una subsistencia autónoma dentro de los niveles sociales determinados por las instituciones y valores en un contexto dado" (2001)



Per tant, volem relacionar l'exclusió social amb la drogodependència.  
Des de que som petits ens fan classes esporàdiques a l'escola sobre la importància que tenen les drogues i lo dolentes que són, d'aquesta manera hem anat posicionant totes les persones que consumeixen drogues com a influències negatives. Però hem de saber que les persones no són   influències dolentes ni tampoc ho són les drogues, simplement hem de tenir tota la informació possible al nostre abast, per saber que fan i com són les substàncies. D'aquesta manera nosaltres serem els que sabrem si consumir-la o no, i podrem envoltar-nos sense problema de persones amb drogoaddicció perquè no les veurem de manera negativa sinó d'una persona que busca evadir-se del món o necessita ajuda.

L'antropoleg mexicà, Carlos Castaneda, reivindica des de la fonamentació històrica de les cultures indígenes el valor de substàncies toxiques emprades secularment des dels asteques i maies com un valor social tant en celebracions col·lectives com en solucions de salut i rituals d'iniciació a la pròpia societat. A l'estat espanyol, teórics com Antonio Escohotado han seguit aquesta tendència des dels anys 80 i als Estats Units, Allen Ginsberg i d'altres s'han esforçat en distingir el que podríem anomenar consums tòxics del que altres poden considerar ampliadors de consciència.
És així com resulta dubtosa la generalització de drogodependència igual a marginació social. Aquest automatisme té arrels basades en el predomini de determinades creences dominants, sovint des de la religió i l'anatema de patrons culturals que combaten la dissidència, l'experimentació personal i posen límits a la llibertat.
La relació exclusió social /  drogodependència i a la inversa és biunívoca, són dos elements que es retroalimenten entre sí i justifiquen la ideologia dominant. Certament la drogodependència entesa com l'absència de la pròpia voluntat i l'esclavitud del consum d'estupefaents per damunt del lliure criteri s'ha imposat, de vegades de manera cruel, i ha estat justificació per a l'exclusió social dels col·lectius consumidors, sobretot de les anomenades drogues dures ( heroïna, drogues de disseny...), i a l'inrevés, la marginació econòmica o social de determinats col·lectius, juntament amb certes modes
consumistes, han provocat la degradació dels subjectes fins a l'extrem de provocar rebuig social i, fins i tot, justificar la pròpia exclusió.
Sumem-hi l'aparició de la SIDA i altres conflictes de salut per estigmatitzar encara més aquestes persones i aquestes tendències. Els vasos comunicants consum de drogues- marginació han justificat veritables comportaments estigmatitzadors, descurança per part de les autoritats i, fins i tot, alguns estats o ideologies dominants, en diferents èpoques de la història o llocs, ho han potenciat des de la ideologia conservadora com instrument de domini i de perpetuació de les desigualtats en la consideració dels ciutadans.

Pròpiament podríem dir que el límit dóna sentit a la realitat i que, per tant, les limitacions en les oportunitats laborals, econòmiques o altre tipus d'expectativa o frustració porten al refugi de la drogodependència i, al contrari, sent consumidors o potenciant l'habituació a determinats consums es possibilita l'exclusió des del model estàndard que la societat dominant justifica.
Les estadístiques abonen la teoria cíclica de la irrupció de determinats consums i la seva desactivació en altres períodes. Es evident que les drogues poden suposar un perill per a la salut i la pròpia maduració i èxit personal. En aquest sentit, la política de formació, informació, prevenció i atenció correspon als estats i col.lectius prou responsables, des de la normalitat i no la condemna, des del criteri de consciència i treball social i no des del descrèdit i la marginalitat del que hi cau en el seu consum.





LA INFORMACIÓ ES PODER!






Coneixent autors i conceptes...

Bones! 

Us està agradant el nostre blog? Esperem que sí! 

Ara mateix estem en un moment de recopilació, ordenació, coordinació... de la informació per poder realitzar el marc teòric. 


Hem cercat informació, sobre la visió de les drogues segons l’opinió de diferents autors, també ens agradaria cercar estadístiques de estudis sobre la gent i la classe social de les persones que consumeixen drogues. 
.
D'aquí uns dies començarem a fer els qüestionaris que hauran de contestar els joves de l'Institut Joan Oró per poder recopilar resultats i fer conclusions.



Plantejament del problema

Les persones drogoaddictes estan en una situació d'exclusió social? 

Creiem que el col·lectiu que és drogodependent està exclòs des de fa molts anys degut a que sempre ens han inculcat que les drogues són dolentes, d’aquesta manera hem associat les drogues a un concepte negatiu i les persones que ho fan les hem anat apartant de la societat. 

Les persones tendim a crear-nos estereotips i estigmes sobre els col·lectius als quals no pertanyem, inclús de vegades no volem acceptar que formem part d’ells pels prejudicis que ens hem creat. D’aquesta manera pensem que seria convenient cercar els estereotips que tenen els joves estudiants sobre les persones que pateixen drogoaddicció.

Segons el nostre punt de vista les persones tendim a crear-nos i divulgar prejudicis i no es positiu degut a que és una manera de no profunditzar en els diferents individus i  així, es pot aconseguir malauradament i progressivament que aquests es desvinculin de la societat. 

Hem de ser conscients que cada persona amb dependència a les drogues té unes característiques i una historia de vida diferent i hem de poder tractar-los d'una manera individualitzada, no a partir dels seus vicis, ja que per davant de tot són persones, per aquest motiu el que hem de procurar és intentar conèixer les persones i mirar en el seu fons, no etiquetar-los ni apartar-los, hem d'anar més enllà, comprendre perquè ho duen a terme, hem d'esbrinar el perquè i no triar la solució fàcil i simple.

Moment de plantejar-nos el problema

Bon dia a tothom!

En aquest moments estem en el punt del plantejament del problema de la nostra investigació. Com hem dit a la presentació volem conèixer l'opinió dels adolescents sobre les persones que sofreixen drogoaddicció i per tant, saber si a partir del que creuen estan excloent a una persona que té una addicció i per tant, si es troben en una situació d'exclusió social.


Un dia més

Bona tarda,

Avui ens hem reunit els cinc per posar en comú la informació que hem anat trobant. Hem volgut relacionar la drogodependència amb l'exclusió social d'aquest col·lectiu.

Volem aprofitar aquesta entrada per definir uns conceptes bàsics del que tractarà el nostre treball. Una paraula clau és el concepte de droga. Una droga és una substància que modifica el pensament, les sensacions i les emocions de la persona que la consumeix. Aquesta pot ser legal o ilegal. Poden causar entre d'altres coses, tolerància i addicció. La droga si no és consumeix de manera adequada i amb un consum responsable poden crear una addicció. L'addicció és una malaltia crònica i és un consum continu de la substància i que aquesta crea una dependència psicològica i física.

Per tant, un drogoaddicte és aquell que té una addicció, una dependència a les drogues. El problema que té la persona que crea una dependència a les drogues és que la capacitat de la persona d'autocontrol i d'un consum responsable de la substància es veu seriament afectat.



Us deixem un vídeo que explica amb fotos i text que són les drogues i la drogodependència. 


Contacte

Som cinc alumnes de Treball Social de l'Universitat de Lleida. Hem volgut crear aquest blog per proporcionar-vos informació sobre que són les drogues també per saber l'opinió que tenen els joves que investigarem sobre les persones amb addicció a les drogues. Si mai teniu algun dubte i voleu contactar amb nosaltres, us facilitem els nostres correus personals:

Amanda Salvador: amanda3salca@gmail.com

Joan Gonzàlez: joanjoan13@gmail.com

Daniel Delgado: danipatilla7@gmail.com

Francesc Blanc: francesc4000@gmail.com

Ariadna Aguiar: kngr2767@gmail.com


Moltes gràcies i esperem que us hagi agradat el nostre blog.