Les persones drogoaddictes estan en una situació d'exclusió social?
Creiem que el col·lectiu que és drogodependent està exclòs des de fa molts anys degut a que sempre ens han inculcat que les drogues són dolentes, d’aquesta manera hem associat les drogues a un concepte negatiu i les persones que ho fan les hem anat apartant de la societat.
Les persones tendim a crear-nos estereotips i estigmes sobre els col·lectius als quals no pertanyem, inclús de vegades no volem acceptar que formem part d’ells pels prejudicis que ens hem creat. D’aquesta manera pensem que seria convenient cercar els estereotips que tenen els joves estudiants sobre les persones que pateixen drogoaddicció.
Segons el nostre punt de vista les persones tendim a crear-nos i divulgar prejudicis i no es positiu degut a que és una manera de no profunditzar en els diferents individus i així, es pot aconseguir malauradament i progressivament que aquests es desvinculin de la societat.
Hem de ser conscients que cada persona amb dependència a les drogues té unes característiques i una historia de vida diferent i hem de poder tractar-los d'una manera individualitzada, no a partir dels seus vicis, ja que per davant de tot són persones, per aquest motiu el que hem de procurar és intentar conèixer les persones i mirar en el seu fons, no etiquetar-los ni apartar-los, hem d'anar més enllà, comprendre perquè ho duen a terme, hem d'esbrinar el perquè i no triar la solució fàcil i simple.
Creiem que el col·lectiu que és drogodependent està exclòs des de fa molts anys degut a que sempre ens han inculcat que les drogues són dolentes, d’aquesta manera hem associat les drogues a un concepte negatiu i les persones que ho fan les hem anat apartant de la societat.
Les persones tendim a crear-nos estereotips i estigmes sobre els col·lectius als quals no pertanyem, inclús de vegades no volem acceptar que formem part d’ells pels prejudicis que ens hem creat. D’aquesta manera pensem que seria convenient cercar els estereotips que tenen els joves estudiants sobre les persones que pateixen drogoaddicció.
Segons el nostre punt de vista les persones tendim a crear-nos i divulgar prejudicis i no es positiu degut a que és una manera de no profunditzar en els diferents individus i així, es pot aconseguir malauradament i progressivament que aquests es desvinculin de la societat.
Hem de ser conscients que cada persona amb dependència a les drogues té unes característiques i una historia de vida diferent i hem de poder tractar-los d'una manera individualitzada, no a partir dels seus vicis, ja que per davant de tot són persones, per aquest motiu el que hem de procurar és intentar conèixer les persones i mirar en el seu fons, no etiquetar-los ni apartar-los, hem d'anar més enllà, comprendre perquè ho duen a terme, hem d'esbrinar el perquè i no triar la solució fàcil i simple.
Personalment opino que sí estan en una situació d'exclusió social, ja siguin drogodependents o de consum moderat. Això és degut a les generacions antigues (pares, tiets, ...). Des de petits ens inculquen que no prenguem drogues de cap tipus, però crec que el pensament d'això està evolucionant. La exclusió social als drogodependents sempre ve per part dels més adults. El col·lectiu que forma part a les edats entre 16-30 anys, actualment ja estan més acostumats a veure i/o relacionar-se amb gent drogodependent (o de consum moderat). A més, cada cop són més els joves que consumeixen algun tipus d'aquestes substancies.
ResponderEliminarPer tant, penso que l'impacte d'exclusió a aquest col·lectiu, no durarà molt temps; la generació més jove també creix, i tenim un pensament molt diferent al d'abans. Amb això no vull dir que sempre hi ha una excepció.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarBon dia! Per començar, gràcies per aquest blog i la informació que aneu depositant en ell. És imprescindible seguir treballant en aquesta línia i construir coneixement en torn a les drogues i l’ús de les mateixes. Seguidament, estic d’acord amb el que exposeu i considero que l’escenari és molt compleix. L’estigma social que pareixen les persones consumidores de drogues, es veu forjat per un costat per la concepció que es te de les drogues i també per moltes altres. És interessant analitzar la necessitat de posar l’accent ja no tant sobre la persona que consumeix sinó sobre l’escenari que vivim. Em venen al cap unes quantes preguntes, d’on prové la diferenciació entre drogues legals i il·legals?, la legalització depèn dels perjudicis de la substància o dels interessos econòmics?, perquè s’assenyala a una persona consumidora quan vivim en una societat en la que s’abusa de la medicació?, pot una societat tan malalta com la nostre viure sense drogues?, com s’està treballant la prevenció?, ha tingut algun resultat prevenir el consum des de una perspectiva prohibicionista? Si es que no, perquè no es busquen alternatives? Cal replantejar profundament com es delimiten les línies entre la normalitat i la desviació. Com es diu en sociologia “L’etiqueta diu més de l’etiquetador que de l’etiquetat”. Gracies per la feina i les vostres reflexions.
EliminarReflexió molt interessant, totalment d'acord
ResponderEliminar